Las fòrmas ancianas son : Rochafera en 1124, Rocha Fera en 1233, Roca Fera en 1258, Castrum de Rupefera en 1262, De Ruppefera en 1479, Rocquefère en 1532, Locus Roquefere en 1544, Roquefaire al sègle XVII, Roquefère en 1781. La prononciacion occitana es Roquofèro[1], dins la grafia de l'abat Antòni Savartés, donc [,rɔkɔ'fɛɾɔ].
Lo mot Ròcafèra es format de dos elements, un nom e un adjectiu. Lo nom es ròca, d'un mot prelatin *rocca, passat dins las lengas romanicas. A lo sens de « montanha o tuca rocassuda », puèi de « castèl fòrt bastit dessús ». Ròcafèra es doncas una formacion de l'epòca feudala. L'adjectiu es l'occitan fèra, « salvatja,ferotja », femenin de fèr, del latin ferus[2].
L'abat Savartés manda a Sant Martin, ancian decimari (lòc desparegut ? demòra sus la mapa actuala Plo St-Martin) a las raras entre Ròcafèra e Lo Mas de Cabardés, dont las fòrmas ancianas son Decimaire de Sainct Martin en 1372, Campus Sancti Martini al sègle XV, Plo de Saint-Martin (cadastre, seccion de Cubserviès) [3].
Cuccervièrs (nom supausat)
Las fòrmas ancianas son : Querium Serverium en 1233, Locus sive masata de Querico Cerverio en 1479, Cugservier, que les notaires appellent Quioio, [comprene Querio] Serverio en 1493, Cuxervier en 1529, Quierservier en 1376-1587, Cug,... Cucg Serviès en 1589, Cuxervyé en 1640, Cubsurbier en 1778, Cutserviès[4].
Lo nom sembla format de l'oronyme d'origina desconeguda cuc e de l'adjectiu cervièr, per caracterizar un lòc salvatge, territòri del ferum. Lo plural s'es ajustat a partir del sègle XVI. Las fòrmas de tipe querio, querium pòdon èsser l'indicacion d'un passatge de quier a cuc, o (mai probablament) un artifici dels escribas que refusavan d'escriure un nom que lo latin non coneissiá.
Istòria
Entre 1790 e 1794, Ròcafèra annexèt Cubiere (nom francés) [5] (sembla que siá Cupserviès, nom francés, benlèu Cuccervièrs).
Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton del Mas de Cabardés; es ara del canton de La Vallée de l'Orbiel (en francés).