Lo gentilici es fontieròl -a o patanaire -aira[1].
Geografia
Comunas a l'entorn.
Toponimia
Las atestacions ancianas son : Foncianum en 1095; Ecclesia S. Marcelli de Fonseano en 1215; Fontianum en 1227; Fontinianum en 1229; Foncianum en 1330; Rector de Fontiano Inferiori en 1347; Fontianum Ripae Atacis seu Minerbesii en 1459; Fontyers en 1532; Fontiès sur Aude en 1781; Fontiers Rive d’Aude en 1807; Fountiès (prononciacion dins la grafa de l'abat Savartés)[3].
Segon Dauzat, Fontièrs vendriá del nom latin d'òme Fonteius, ambe'l sufixe -anum e càmbiament ulterior de sufixe [4]; la realitat, ambe passatge al plural, es l'evolucion fonetica iá > iè, que correspond a la fonetica locala [5]. Graficament, la modificacion de la fòrma del sufixe dins las atestacions es intervengut tanben dins l'autre Fontièrs, a la meteissa data e ambe la meteissa grafia oficiala.
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 294, a Foncines
↑Ernest Nègre, Les divèrs aspects du sufixe -anum dans la toponimia lengadociana, Revue Internationale d'Onomastique, 1961, 13-3 p. 210-211, legir en linha [1]